Nova proposta per als qui ens costa deixar de controlar-ho tot: sortir a passejar sense rumb!
Per tal que sigui realment sense saber on anem (quelcom una mica difícil al nostre entorn) va molt bé marcar-se pautes que no tinguin res a veure amb la geografia urbana. Per exemple: posar-se música i anar tot recte fins que acabi la primera cançó. Llavors girar a la dreta i seguir recte fins que acabi la segona, etc. I així durant el temps que haguem establert i sense fer trampes!!
Aquest exercici ens ensenya a avançar seguint el precepte « no sabem on anem, però hi anem », base, en gran part, de la teoria clown i de la improvització. I ens ajuda a aprendre avançar malgrat no controlar el destí, a no aturar-nos malgrat no tenir el control i, sobretot, a veure que molt sovint no passa res greu encara que no ho tinguem tot sota control...
Què us sembla?!
Comentarios