VIDEOPOESIA. CAT

ANTECEDENTS

Hi ha qui considera que els antecedents de la videopoesia es remunten al poema del Ramayana projectat amb ombres, fa més de 2.000 anys.

 

La teoria més acceptada, però, és la que considera que la videopoesia té els seus orígens en el naixement del cinema i, de fet, la primera obra (que uneix poesia i cinema) de què es té constància és l’adaptació del poema “‘Twas the night before Christmas” (1822) de Clement Clark, realitzada als estudis de Thomas A. Edison el 1905 en una obra que era més una adaptació literària cinematogràfica que el que avui entenem per videopoesia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El 1910, D.W. Griffith donava a conèixer la seva obra "The Unchanging Sea”, inspirada en el poema "The three Fishers" de Charles Kingsley , però no va ser fins a principis dels anys 20 que es va arribar a una veritable poètica de l’audiovisual amb obres com ¡: “Manhatta” (1921) de Charles Sheeler i Paul Strand a partir de textos de Walt Whitman; “Anémic Cinéma”, de Marcel Duchamp (1926); “Emak-Bakia” (1926) i “L'Etoile de mer”(1928), de Man Ray (aquest últim a partir d’un poema de Robert Desnos); “Un chien andalou” de Buñuel i Dalí (1929); o “Le sang d'un poète”, de Jean Cocteau (1930).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ORÍGENS

Els audiovisuals de caire poètic van anar agafant força gràcies al cinema experimental fins que, el 1978, el poeta canadenc Tom Konyves va utilitzar per primera vegada el terme “videopoetry” (videopoesia) per parlar de la seva obra "Sympathies of War"*.

 

*Cal dir, però, que la peça “Emak-Bakia” ja duia el subtítol “ciné-poème”, el 1926.

 

 

EXPANSIÓ ANALÒGICA

Amb l’aparició de les càmeres de vídeo domèstiques, la videopoesia es va convertir en un gènere en creixement i van ser molts els creadors –també a casa nostra!- que van difondre les seves obres tant en mitjans públics com privats (tal i com s’explica a www.josepmjordana.com**).

 

Alguns dels autors que podem trobar als inicis de la videopoesia catalana són Noel Tatú, Xavier Sabater, Bartomeu Ferrando o Ester Xargay (amb videocreacions realitzades pels propis poetes), les parelles creatives (autor-realitzador) formades per Maite Ninou i Enric Casasses (NON-NON, NO -1993-), Pep Blay (autor) i els realitzadors Mai Balaguer i Jordi Fàbregas, entre d'altres, i els videocreadors que van realitzar els seus treballs sobre textos poètics ja existents com Aurora Corominas, Manuel Muntaner, Julián Álvarez o Josep M. Jordana i Glòria Basté.

 

 

**Malauradament, la pàgina no funciona correctament i no es pot accedir als diferents enllaços per veure els diferents videopoemes, però sí que s'hi pot llegir quins han estat els autors i les obres més importants (fins ara) de la videopoesia catalana i que aquí només hem esmentat de passada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BOOM DIGITAL

Si l’aparició dels aparells de filmació domèstic van suposar un moment d’apogeu de la videopoesia i de les arts audiovisuals en general, el boom tecnològic i digital actual, que ha posat a l’abast de tothom, no sols la creació, sinó també la difusió de tot tipus de productes, ha acabat derivant en una marea creacions enmig de les quals hom té difícil fer-se visible o trobar fàcilment peces de qualitat.