top of page

#definició

Gènere audiovisual de caràcter literari/poètic en què paraula, imatge i so treballen conjuntament per a la creació del sentit i de l'experiència literària i estètica.

Video poetry (en anglès)

Vidéo poésie (en francès)

Videopoesía (en castellà)

Videopoesía (en castellà)

Videopoesía: una aproximación teórica (en castellà)

Videopoetry: a manifesto (en anglès)

Please reload

#història

ANTECEDENTS

Hi ha qui considera que els antecedents de la videopoesia es remunten al poema del Ramayana projectat amb ombres, fa més de 2.000 anys.

 

La teoria més acceptada, però, és la que considera que la videopoesia té els seus orígens en el naixement del cinema i, de fet, la primera obra (que uneix poesia i cinema) de què es té constància és l’adaptació del poema “‘Twas the night before Christmas” (1822) de Clement Clark, realitzada als estudis de Thomas A. Edison el 1905 en una obra que era més una adaptació literària cinematogràfica que el que avui entenem per videopoesia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El 1910, D.W. Griffith donava a conèixer la seva obra "The Unchanging Sea”, inspirada en el poema "The three Fishers" de Charles Kingsley , però no va ser fins a principis dels anys 20 que es va arribar a una veritable poètica de l’audiovisual amb obres com ¡: “Manhatta” (1921) de Charles Sheeler i Paul Strand a partir de textos de Walt Whitman; “Anémic Cinéma”, de Marcel Duchamp (1926); “Emak-Bakia” (1926) i “L'Etoile de mer”(1928), de Man Ray (aquest últim a partir d’un poema de Robert Desnos); “Un chien andalou” de Buñuel i Dalí (1929); o “Le sang d'un poète”, de Jean Cocteau (1930).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ORÍGENS

Els audiovisuals de caire poètic van anar agafant força gràcies al cinema experimental fins que, el 1978, el poeta canadenc Tom Konyves va utilitzar per primera vegada el terme “videopoetry” (videopoesia) per parlar de la seva obra "Sympathies of War"*.

 

*Cal dir, però, que la peça “Emak-Bakia” ja duia el subtítol “ciné-poème”, el 1926.

 

 

EXPANSIÓ ANALÒGICA

Amb l’aparició de les càmeres de vídeo domèstiques, la videopoesia es va convertir en un gènere en creixement i van ser molts els creadors –també a casa nostra!- que van difondre les seves obres tant en mitjans públics com privats (tal i com s’explica a www.josepmjordana.com**).

 

Alguns dels autors que podem trobar als inicis de la videopoesia catalana són Noel Tatú, Xavier Sabater, Bartomeu Ferrando o Ester Xargay (amb videocreacions realitzades pels propis poetes), les parelles creatives (autor-realitzador) formades per Maite Ninou i Enric Casasses (NON-NON, NO -1993-), Pep Blay (autor) i els realitzadors Mai Balaguer i Jordi Fàbregas, entre d'altres, i els videocreadors que van realitzar els seus treballs sobre textos poètics ja existents com Aurora Corominas, Manuel Muntaner, Julián Álvarez o Josep M. Jordana i Glòria Basté.

 

 

**Malauradament, la pàgina no funciona correctament i no es pot accedir als diferents enllaços per veure els diferents videopoemes, però sí que s'hi pot llegir quins han estat els autors i les obres més importants (fins ara) de la videopoesia catalana i que aquí només hem esmentat de passada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BOOM DIGITAL

Si l’aparició dels aparells de filmació domèstic van suposar un moment d’apogeu de la videopoesia i de les arts audiovisuals en general, el boom tecnològic i digital actual, que ha posat a l’abast de tothom, no sols la creació, sinó també la difusió de tot tipus de productes, ha acabat derivant en una marea creacions enmig de les quals hom té difícil fer-se visible o trobar fàcilment peces de qualitat.

Anémic Cinéma. Marcel Duchamp, 1926.

"Videoclips de poesia domèstica", Noel Tatú.

#tipus

La producció audiovisual de caire poètic que podem trobar a la xarxa és tanta, que es fa gairebé imprescindible acotar-la per a poder-la analitzar amb una certa precisió.

 

Abans de procedir a tipificar les diferents peces videopoètiques, cal remarcar que s'han deixat de banda totes aquelles càpsules audiovisuals en què es referien performances poètiques i aquelles que eren meres lectures de poesia i que, per tant, només s'han considerat VIDEOPOESIA aquelles obres en què el llenguatge audiovisual il·lustra (amb més o menys riquesa i sentit estètic) el poema.*

 

*Les obres de poesia electrònica que presenten interacció i que, per tant, no entren dins del que podríem anomenar VIDEOPOESIA, no cal dir-ho, tampoc han entrat a formar part de l'anàlisi.

 

 

ORIGINALITAT DE L'OBRA

 

 

TEXT:

 

Quant a l'originalitat de les creacions es poden distingir dos tipus d'obres, segons la naturalesa dels textos literaris que les conformen:

 

-càpsules audiovisuals en què el text escrit o narrat és original de l'autor de l'audiovisual poètic (o d'un dels autors de l'audiovisual -ja que sovint es tracta d'obres col·lectives-).

 

-càpsules audiovisuals en què el text escrit o narrat és d'un autor diferent al del videopoema.*

 

*El terme "videolit" (cf. videolit.org)aniria molt bé per parlar d'aquest tipus de videopoesia que parteix d'un poema o obra preexistent.

 

 

 

MÚSICA I IMATGES:

 

En referència a l'elecció de les imatges i la música de l'obra, la proposta dels diferents autors és molt variada i la qualitat final del producte (una mica com en un VIDEOCLIP) depèn més de la combinació dels elements més que no pas de l'originalitat o manca d'originalitat dels elements.

 

 

 

POEMA IL·LUSTRAT/VIDEOPOEMA

 

De la mateixa manera que en literatura infantil fem la diferència entre contes il·lustrats (històries que venen acompanyades per imatges) i àlbums il·lustrats (productes en què la narració textual no es pot deslligar de la narració visual per tal de poder comprendre l'obra), caldria fer la diferència entre "poema il·lustrat" i "videopoema".

 

-el poema il·lustrat seria aquell audiovisual en què s'acompanya la lectura (llegida o mitjnaçamnt la veu en off) d'una sèrie d'imatges, sense que aquestes participin, modifiquin o emfatitzin realment el contingut de la paraula.

 

-el videopoema "pur" (per dir-ho d'alguna manera) seria aquell audiovisual en què la paraula, la imatge, el so, el moviment, el ritme, els silencis i tots els elements de l'audiovisual entren en joc per generar el sentit i l'experiència estètica, literària i sensorial.

 

 

* Certament, la línia entre els uns i els altres és, sovint, molt fina, però convé conèixer-la per entendre de què parlem, quan parlem d'un videopoema.

 

 

 

 

#exemples

​Aquest apartat és un xic delicat, perquè vol mostrar les diferències entre els tipus de videopoemes presents a la xarxa.

 

En cap cas es pretén desmerèixer la valuosa tasca de difusió poètica de tots els autors citats, sinó establir les diferències entre els diferents tipus de produccions audiovisuals que podem trobar a Internet.

 

 

TEXTOS ORIGINALS vs. TEXTOS CLÀSSICS

 

 

Joan Garau i Joana Abrines, components del col·lectiu poètic audiovisual Impar(3en1), han il·lustrat versos en diferents formats des de calendaris i poemaris a postals i videopoemes.

 

Van començar a treballar junts al 2003 i van fer d’una elecció personal, el seu camí professional. Han participat conjuntament a diferents col·lectius artístics i al 2010 van autopublicar el poemari il·lustrat i musicat Poseía Poesía, des d’aquell moment han fet recitals poètics amb visuals i música en directe.

 

Amb el calendari Koniec 2013! celebren el conte per l’inici del final i donen la benvinguda al nou any impar3en1 amb una triple proposta: la versió en paper del calendari publicat al suplement Cultura/s de La Vanguardia, la versió imprimible i el curtmetratge d’animació Koniec! creat i il·lustrat per Joan Garau, escrit per Joana Abrines, animat per Joan Garau i Nacho Codinach i musicat per Pep Garau i Xarim Aresté.

Basat en un haiku del poeta japonès Arakida Moritake (1473-1549).

 

Dirigit per: arjunokecil.com

Disseny sonor: davidkamp.de

"A fora". 

Videopoema participant al festival "La parola immaginata 2013".

 

Director: Albert Balasch, Marc Capdevila i Tià Zanoguera.

Autor del text: Albert Balasach.

 

Més informació aquí.

 

Espot televisiu basat en el poema XXIV del Llibre de Sinera, de Salvador Espriu (emès per TV3, Canal 33 i 3/24 entre el 23 de novembre i el 5 de desembre de 2013).

EXPLICAR (NO IL·LUSTRAR) amb imatges

 

 

«Percussió», de Josep Porcar, del llibre de poemes «Llambreig», Tria Llibres, Barcelona 2013.

Extracte del recital "Textures, poètiques audiovisuals".

Poesia i veu: Mireia Calafell

Música: Miguel Marín

Visuals: Nomade

Faroner (Foix collage) de Josep M. Jordana 

Videopoema basat en un text de J. V. Foix: un home a qui el faroner demana que per una nit s'encarregui del far, descobreix que sota els feixos de llum, a cada passada, apareixen paisatges increïbles.

LICANTROPIA d'Ester Xargay Melero

Realització i text: Ester Xargay.

Música: Mercè Capdevila.

 

Problemes de la manca de cànon...

 

Quan busquem videopoemes, ens podem trobar DE TOT!(Sense comentaris)

bottom of page